Però jo sóc un ós!
UNA FAULA MOLT DIVERTIDA SOBRE EL DRET DE SER COM SOM. «Fa molt de temps; de fet, va ser dimarts», un ós va anar cap a la seva cova per passar-hi tots els mesos d’hivern dormint, com fan sempre els óssos. I quan es va despertar, a començament de la primavera, es va trobar que els arbres havien desaparegut, l’herba havia desaparegut, les flors havien desaparegut... i al seu lloc hi havia edificis, i cotxes, i tanques. Resulta que la seva cova estava just enmig d’una fàbrica.
Frank Tashlin (1913-1972) va créixer a Queens, Nova York, i de ben jove va descobrir que tenia traça per dibuixar. El 1933 es va traslladar a Hollywood i va començar a treballar com a guionista i director de curts d’animació per a companyies com la Warner i la Disney. Però cap al 1945 va decidir retirar-se de l’animació, potser perquè se sentia com un ós i li tocava hivernar. I va ser llavors que va escriure aquest llibre.
