És un recull de poemes escrit fonamentalment des de la gratitud i el record. Constitueix un diàleg amb el fill perdut i pregonament enyorat, en un marc en què la natura esdevé protagonista a través de la figura d’un pi llegendari —el Pi Gros de Santa Maria del Camí, a Mallorca—, que al capdavall servirà al poeta per establir un paral·lelisme entre l’arbre ara malmès i esqueixat i la malaltia que, irreversiblement, va fent el seu camí.

Tanmateix, allò que sura tot al llarg del poemari és una sensació de serenitat i equilibri, de manera que Sota l’esqueix, la tanyada esdevé un exercici poètic que bascula entre l’inevitable dol i la gratitud per haver conegut el fill i haver pogut gaudir de la seva mirada, de la seva bonhomia, dels seus somriures...