Teoria fantasma és el primer poemari de l’autora. Es divideix en dues parts, amb el llençol com a punt de fuga. A «La casa», els poemes ronden l’àvia materna, d’ofici planxadora de blanc, i una imatgeria domèstica centrada en la roba de casa. A «El fantasma», el to s’enfosqueix; l’autora es fixa en l’imaginari col·lectiu dels fantasmes per bastir una altra mena de casa, on hi ha espai per a la por, però també per al llegat, la invenció i la identitat.

                   Has vingut aquesta nit
                            [fragment]

El teu nom        alliberat i cec.

La veu ha revelat una distància
que com sempre m’és estranya i és bressol,
que fa com fa el llençol amb la basarda:
cobreix i mostra,
               inflama el pit
                            i calla l’aire

(només parlen els ulls           oberts
                                  tement la fosca).